7.- El camí del Vilar i el dret de pas

Qui impedeix el dret de pas pel camí del Vilar no és mereixedor de l’honor d’ésser

pregoner de la Vila de Blanes.

Joan Adell, pregoner de la darrera festa major, ha tallat el camí històric del Vilar, fins i tot, ha manipulat un mapa per justificar la privatització d’un camí públic.

Passejant pels entorns de Blanes he pogut ésser testimoni del procés de liquidació del camí històric del Vilar. Sortint de ca l’Aguido i agafant el camí, arribes a la finca de la família Adell. La sorpresa la trobes en trobar tallat el camí i un plafó on explica els motius “privats” que l’han fet “descobrir” el nou camí creat per la família.

Un camí fet sense cap permís i que ha provocat l’indignació dels ciutadans i veïns que han vist tallat el seu dret de pas pels camins públics de la Vila. El més greu és que ho hagi fet una persona a qui la Vila li ha conferit un dels honors més grans: ésser el pregoner de la darrera festa major.

A la part superior de la finca un reguitzell de pedres mal posades impedeix el pas als ciutadans que volen exercir el dret de pas i, a la part central, una porta oberta amb una matussera senyal amb les lletres “camí particular.” Això treu les ganes al caminant d’intentar passar per aquest indret.

No ho podem permetre! des d’aquestes ratlles el hi demano a la classe política que exerceixi la seva tasca: la d'obrir en aplicació del dret, el camí històric del Vilar i, en el cas que la propietat no s’avingui, iniciar per primera vegada un expedient de retirada del títol de pregoner de Blanes.

6.- GR-11 i altres: Maçanet, Les Salines, Coll de Lli i la Vajol

24,5 quilometres i quasi 6 hores caminant

A dos quarts de vuit surto de Maçanet de Cabrenys, aquest cop sol i enfilo el camí de les Salines (1100 m) per darrera el cementiri, i deixant a la dreta el Mas Mas, agafo una pista que resta marcada amb direcció a Les Salines.

Una pujada que resta destorbada per la troballa a mig camí per un parell de porcs senglars que fan que perdi per una estona la pista marcada, que fa que me desvií de la ruta i faci uns quants quilometres mes per arribar al santuari.

Finalment i després de quasi tres hores de caminada arribo a les Salines, una parella jove te obert el restaurant, faig una aturada i decideixo emprendre el retorn pel Coll de Lli i cap a la Vajol.

Una ràpida baixada (1 hora) me porta al Coll de Lli, per on el President Companys i molts altres republicans van agafar el camí de l’exili cap, en uns minuts arribo a la carretera que porta del Coll de la Manrella cap a la Vajol, a l’alçada del Restaurant Comaulis.

Entro a la Vajol per mig del poble i enfilo el tram del GR-11 cap a Maçanet, un tram que en la seva major part avui és asfaltat, que li dona visió de carretera, un xic perillós pel trànsit de cotxes que l’utilitzen i pel seu estret perfil.

Finalment arribo a Maçanet de Cabrenys amb un nou tram del GR-11 fet, m’espera una bona dutxa i un bon àpat.

5.- GR-11: Maçanet de Cabrenys – Albanyà

22 quilometres i 5 hores caminant

Avui he fet el primer tram de recorregut d’un GR, concretament entre Maçanet de Cabrenys i Albanyà (22 quilometres). Acompanyat de la meva filla hem sortit a dos quarts de vuit del matí, amb entrepans i aigua a la motxilla des de Maçanet.

Una pista ben senyalitzada que envolta el camp de futbol i enfila els primers quilometres cap el Moli d’en Robert, unes instal·lacions obertes en plena riera del Frausa, enfilem a continuació una forta pujada per anar a trobar l’església romànica de Sant Andreu de l’Oliveda.

Uns quilometres plans en porten a creuar una petita riera deixant de costat les ruïnes de la masia de Can Riumalo i la pista que porta a l’ermita romànica de Sant Miquel de Fontfreda. Ens aturem per esmorzar després de quasi dues hores de camí, per agafar forces per entomar l’ascens cap a la Trilla (700 m) la part mes alta del recorregut.

Un petit camí que recorre un extens bosc d’alzines i pins ens porta a la casa pairal de la trilla, un magnífic recorregut de tres quarts hora que et permet gaudir d’una bona estona de fresca.

Una pista planera ens porta a l’església romànica del segle XXI de Carbolins, i ens enfila cap al Coll de Palomeres (600),des d’aquí enfilem la part final del recorregut que ens porta a la masia de Mas Ferrerós, des d’on s’inicià un camí de forta baixada cap a Albanyà.

Després de quasi cinc hores de caminada arribem a Albanyà, ens trobem a una parella que acabava d’arribar pel mateix camí, parlant amb un ciutadà, molt amablement ens atent, ens comenta que la parella era d’Euskadi i que seguia el camí cap a Sant Llorenç de la Muga.

Aquesta persona, sabadellenc ell, tenia casa a Albanyà, i ens convida a fer la cervesa a casa seu, molt a prop d’on hem arribat, li agraïm sincerament la seva hospitalitat, ens en portem un bon record, li donem les gràcies i agafem el cotxe per retornar a Maçanet de Cabrenys.

4.- Blanes, Palafolls, Malgrat

Una de les altres rutes d’entrenament ha estat sortir de Blanes en direcció a Malgrat i Palafolls, sortint pel carrer Anselm Clave en direcció ala Carretera de Malgrat, aprofitant el carril bici que s’ha construït per part de la Diputació de Girona.

Superat el pont sobre la Tordera girem a l’esquerra pel camí que ens porta si volem fins a la punta del riu, costat Malgrat, un zona dominada pels càmpings que sens dubte bloquejant un millor accés als camins.

Agafem el camí del mig que entre els camps agrícoles de Malgrat ens porta fins al pas a nivell del tren que ens dona la visió sobre l’edifici del Molí, avui en un procés lamentable de degradació.

Agafem la carretera cap a l’encreuament de Palafolls i passejant pel costat de Marineland fem aturada al restaurant SOLFINA on fem un aturada tècnica, per agafar forces, és a dir un bon esmorzar que ens ha de permetre retornar cap a Malgrat.

En total 12 quilometres i mig i dos hores i quart de caminada real, una jornada més de coneixença del territori i de preparació.

3.- Sant Francesc, Santa Cristina i Pinya de Rosa

Aquest és un dels recorreguts habituals que he fet aquests primers dies, pujant pel carrer Santa Bàrbara, fins a l’encreuament de Sant Francesc, he seguit fins a Santa Cristina i fins el camí que et porta a l’Hotel Santa Marta, en un impressionant entorn.

De tornada passant per la Cala Sant Francesc i passant per la finca de Pinya de Rosa, per cert una finca perduda de moment per l’ús públic. Una llàstima, després de tota la moguda produïda per la Plataforma Pinya de Rosa i malgrat les promeses dels dirigents polítics.

A data d’avui, la finca passa a misterioses mans privades, sense tenir un pla d’usos aprovats i per tant amb el conseqüent perill de que es produeixin alteracions greus de l’espai.

Després d’enfilar el Jardí Botànic Mar i Murtra, arribes a un dels punts més emblemàtics, la visió del port i de la Bahia de Blanes, un moment per contemplar i descansar, un moment per imaginar-te l’impacte negatiu que tindrà en el paisatge l’ampliació del port de Blanes..............

La baixada agradable i fàcil et porta al centre de Blanes en un moment, un recorregut molt agradable fet en 1 hora i mitja i un total de 8 quilometres a les cames, una dutxa i preparat per un bon sopar.

2.- Blanes i l’entorn

Aquests primers dies he començat a caminar per Blanes i els seus entorns, he començat per fer caminades d’entre 10 i 15 quilometres que m’han permès gaudir de llocs propers però encara distants. A un ritme de 5 quilometres hora, he fet sessions d’entre dues i tres hores al llarg d’aquest primers nou dies d’entrenament.

He caminat fins a Can Bartoli, pel carril bici, al costat de la carretera, per Sant Francesc i Santa Cristina, fins a Palafolls i Malgrat, al riu Tordera, de moment caminades per l’entorn de Blanes, com a preparació d’aquests primers dies.

Cal acostumar els peus, estovar les botes i assumir la costum de caminar, aquests primers dies han estat positius i poder gaudir del nostre entorn et permet veure les coses d’una altres manera.

Una de les coses que descobreixes, en el sentit més negatiu és el tancament de camins per part de certs propietaris, és la pèrdua del dret de pas, aprofitant que és el bosc i el control deixar molt que desitjar, ho denunciarem contundentment, el dret de pas, és un dret, i una tanca mal posada no dona drets, el dret de pas estar per sobre d’aquests usos i cal denunciar-ho.

Com exemple, la primera foto, un camí tancat irregularment i una senyal falsa posada per l’interessat.

(1) Per què fer el camí de Sant Jaume?

Com a persona que he dedicat una bona part de la meva vida a la política i que he tingut la capacitat de tornar a la vida professional, he decidit tirar endavant un projecte per mi engrescador, fer el camí de Sant Jaume el proper any (més de 1000 quilometres entre Montserrat i Muxía (Galizia).

Segurament fruït d’un cert desencís de com han evolucionat els fets en el àmbit polític intern, vaig prendre la decisió ara fa uns dies de començar a entrenar-me per dur a terme aquest projecte.

Per aquest motiu vaig aprofitar que me trobava a Barcelona per anar a la llibreria ALTAÏR i comprar el llibre “El Camí de Sant Jaume” editat per l’associació “d’amics del camí de Sant Jaume.” Una extensa guia que detalla amb molta cura les diferents etapes, sobretot en el tram més català del camí, el tram mes complicat per no tenir una afluència constant de peregrins i no estar preparat per aquesta acollida.

Sortint de Barcelona, vaig aturar-me en una grans magatzems de material esportiu a la capital del maresme i vaig comprar-me uns botes i uns mitjons per anar a caminar, amb aquest material vaig arribar a casa i vaig decidir que a l’endemà, el diumenge passat faria la meva primera caminada.

Vaig sortir a les vuit de matí, sol amb una petita motxilla i un mica d’aigua, vaig comprar la premsa del dia i vaig encaminar el recorregut cap a Tordera, pel carril bici adaptat al costat de la carretera.

La meva primera ruta va finalitzar amb uns 15 quilometres recorreguts, quasi tres hores caminant, les cames una mica cansades però més animat que mai per seguir tirant endavant el projecte.

Mes de 1000 quilometres de camins, mes de 40 dies de caminada, un esforç considerable, però un temps preciós per encarrilar un projecte com aquest. Continuarà.